Narratius:
Entrà un servent que duia, fent equilibris, una gran safata amb xocolata i secalls.
Ho diposità tot en una preciosa taula rodona de tres peus, ricament decorada amb marqueteria i amb pintures d'escenes bucòliques.
Els dos cosins sucaren els secalls en la xocolata mentre la tarda anava morint.Antoni de Montpalau, després d'eixugar-se els llavis amb un tovallo sec digué:
Dialogats:
-Con podeu comprendre, estimat parent, tot això són pures falòrnies. El que heu llegit fa referència a un ésser estrany que hom anomena dip. Però què és un dip? , em direu. Que per ventura ha vist mai ningú un dip? Un pretès ésser que es transforma successivament en aranya, borinot, voltor, cavall o elefant?
Descriptiu:
Féu una pausa. Begué una mica d'aigua que se serví d'un gerro de cristall.
Dialogats:
-No, benvolgut amic.Avui la ciència s'esforça precisament a desfer aquests llegendes, nascudes en temps d'ignorància i d'error. La critica científica és inexorable. Us ho asseguro.
-Us crec - respongué-. Us crec, estimat cosí. Això no obstant, no oblideu que parleu a un home que, entre altres coses ha vist el peix Nicolau...
Mapa de la corona d'Aragó:
